De tant en tant i a cop de foc,
revifen clamors ancorats al ventre,
aquells "sense tu"
que em recorden qui som,
quan plorar per dins
es fa el pa de cada dia.
-Balla amb mi
i jo posaré la música-
Res no hi ha que ens esperoni,
ni la sensació d'espai injust,
ni el preu de viure,
ni tan sols la teva mort.
Pensar-te és palpar l'eternitat.
2 comentaris:
Paraules molt dures... sap greu que estiguis vivint això, una abraçada.
enyor en estat pur, si de pensament poguerem acariciar
Publica un comentari a l'entrada