Seqüència 4 d'allò que no faré

No utilitzaré el so d’una guitarra acompanyada d’una veu dolça.

No agafaré dels camins banyats, l’olor de terra banyada.

No utilitzaré el per què de les coses en el seu afany d’aclarir el sentiment unívoc.

No m’apropiaré del silenci que envolta aquest poema.

No utilitzaré la flama que il·lumina els camins eixuts d’esperança.

No faré meus els crits de victòria dels qui es creuen vencedors.

Seqüència 3 d'allò que no faré

No m’apropiaré de la màgia despresa pels cossos en actiu.

No utilitzaré el crit de reafirmació de l’incomprès.

No faré meus els udols dels llops en la nit envoltada de turmenta.

No utilitzaré la ploma del poeta que escriu el darrer poema.

No agafaré, del món que m’envolta, el misteri d’existir.

No utilitzaré el pensament del filòsof capficat dintre del seu estudi.

No agafaré de la gent, la inactivitat passiva que els acompanya.

Seqüència 2 d'allò que no faré

No agafaré el més bell de la humanitat ni el més ferotge de la insensibilitat.

No utilitzaré el cop de fervor d’aquell qui es creu agraciat amb el do de qualsevol proesa.

No faré servir la mà ferma que s’estén en un afany d’ajudar la mà caiguda.

No agafaré dels pensaments efervescents la bellesa que els amalgama.

No faré meva la resposta del rebel·lat en una lluita sense esperança.

No utilitzaré la mirada tendra de la mare envers la seva criatura.

No empraré la fantasia del somniador d’impossibles.