I sap que cada persona sobreviu a ella mateixa
que la mort ens converteix en humans
i que amb sang als dits es poden pintar batalles
Sap que els principis mai s'assemblen als finals
i que de principis en té farcides les mans i el fetge
cansada, tal vegada, de curar-se les ferides, de tant de defensar-los.
Sap que si s'equivoca, les parpelles se li tornen àcides
i que si rectifica se li omplen de sabates de platja i sol de mitjanit.
No entén la passivitat que trepitges a cada cantonada
ni la fugacitat que es precipita dins cada claveguera
Ni la dona que cada matí estén desesperança al patí de casa seva
No pot entendre el tacte aspre i tallant de la passivitat
i que la gent no es cansi de trepitjar vísceres humanes
No entén la bala de poder que atravessa la infantesa
ni la gelada esperança que s'equivoca
I sap que el que ella cregui o pensi és una ona a una cala innaccessible
que ningú no entén.
