Avui m'he descobert
l'ànima
enmig d'aquesta casa
que tremola i que cau.
Avui he salvat tots els papers
i els he empès fort cap al sol,
lluny del dubte
i de la certesa.
Però en aquest tot
em falta la teva veu,
aquella que em crida
quan somio que no hi ets.
Em falta la mà
que no vol salvar-se,
que no vol deixar els fonaments
d'allò en què un dia va creure.
I tot i així he tornat a tu,
perquè la pols m'ha advertit
que encara quedes
en aquesta ruïna que veus.
Tot i així t'he salvat a la força,
una força que trec sovint
i que no sé ben bé
d'on em surt.
