divendres, 17 de febrer del 2012

Olors

No sé què em va fer no demanar-te res,
quan amagaves la teva vida dins d'una capsa de color blau cel.
Tot feia olor de vell.

Jo només volia repetir les olors
que teníem quan tot era jove
i viu
i net.

Ara ja sé que res no és mai debades.
Ja saps com em fascinen les bones olors!
i tu tens aquella olor de saladina i de música,
aquella olor que em tranquil·litzava
quan em trobava ja massa cansada d'ensumar fragilitats.

Ara, sola,
m'he perdut entre noves olors
que voldria tornar a sentir.
Però no t'equivoquis,
no estic cercant la teva,
sinó aquella olor subtil que em recordi a mi mateixa,
perquè jo,
encara duc olor de tu.

dijous, 16 de febrer del 2012

En procés

No hi ha temps que no torn. Ara és l'hora de tornar als orígens, de reblanir allò que ha tornat fort i de madurar allò que és massa blan. Un sol gest no ens jutja: ni ens indulta ni ens condemna. No em cansaré mai de reproduir aquest poema de Martí i Pol:


Un gest, has dit, rebla tota una vida.
Potser sí, però pensa
que cap gest no et pot retre
tots els colors perduts per refús o desídia,
tot l’aldarull fecund de veus en discordança.
Esmerça, doncs, el temps de què disposes
a construir, pacientment i amb urc,
el refugi en què vius,
maó rere maó
fins a culminar l’obra;
vulgue´l ofert a totes les clarors,
i no esperis, badoc o rondinaire,
prodigis i senyals
ni el gest sublim que tot ho justifica.
Res no et serà donat des de l´enlloc que et tempta.
Edifica’t;
ja ho saps, t’hi va la vida.