Perdona'm,
però jo mai
no he estat
l'altra.
M'he viscut massa de prop
i m'he fregat totes les puntes
d'aquesta màscara meva
que tant estimo.
No puc esser sinó jo,
aquella mi mateixa,
sense contemplacions,
sense segones oportunitats
que m'edifiquin de bell nou.
Sempre,
a qualsevol hora,
hauràs de consentir
que ningú mai,
(ni tan sols tu)
podrà relegar-me
a un segon pla.
Perquè només jo
podré malmenar-me
la ferida,
i fer-me mal.
No seré mai
l'altra, perquè
aquesta que sóc
ja s'ha guanyat a pols
el lloc que li pertoca.