Paisatges

Hi som, amor,
en l'escalfor colpidora del foc,
en la força aspre de l'embat
i en aquesta remor d'aigua salada,
que se'ns fa àcida
i amarga.

Aquest cos que veus
és la vela que tomba
al vent més dèbil,
a la línia de mar
que menys es veu.

No demano horitzons,
ni postals de cap record.
Amb tu, no necessito
ni postes,
ni mar,
ni sol:
                    El meu cos es pon al teu.

Tribut

De tant en tant i a cop de foc,
revifen clamors ancorats al ventre,
aquells "sense tu"
que em recorden qui som,
quan plorar per dins
es fa el pa de cada dia.

-Balla amb mi
i jo posaré la música-

Res no hi ha que ens esperoni,
ni la sensació d'espai injust,
ni el preu de viure,
ni tan sols la teva mort.

Pensar-te és palpar l'eternitat.

GRÀCIES

Segona part:

Poc

Et diré adéu i riuré de pena
i amb tu,
la música,
la que sona quan jugam
a cercar el matí
dins cada horabaixa.

Ja hem descobert les presses de la nit,
les que fan menjar-nos l'alè i la son
enmig de tu i de mi
i de dos milions més de pensaments.
 
Quan no hi siguem
i el camí se'ns esborri,
epero que algun carrer viscut
ens servi la rialla.
Per si algun dia tornam
i ens fa falta.

Sentits

Veritablement, Estellés,
m'havia mort.

I coneixia bé la veu,
el cruixent dels ulls,
la sal dels llavis lluents
i el tacte suau i aspre
de qui m'havia assassinat
sense compassió.

Perquè, sonarà estrany,
però no era el primer cop
que em matava.
M'havia mort de gust,
moltíssimes vegades.