Em demanaves paraules d'amor i no t'adonaves que ja les havia dites totes.
Em demanaves paraules de qualsevol tipus i per dins sabia que només hi ha un sol tipus de paraules.
Em demanaves fets i jo ja tenia les mans cansades d'edificar desastres.
Em demanaves mirades i no t'adonaves que plorava perquè els ulls em suplicaven un descans.
Em demanaves propòsits i jo només podia inventar-me un guió propi.
Em demanaves carícies i jo només tenia un tacte: el tacte de tot allò que no deia.
