Tribut

De tant en tant i a cop de foc,
revifen clamors ancorats al ventre,
aquells "sense tu"
que em recorden qui som,
quan plorar per dins
es fa el pa de cada dia.

-Balla amb mi
i jo posaré la música-

Res no hi ha que ens esperoni,
ni la sensació d'espai injust,
ni el preu de viure,
ni tan sols la teva mort.

Pensar-te és palpar l'eternitat.