divendres, 20 d’abril del 2012

Revolt

Tornar a patir el revolt
de tocar-te l'ànima,
com aquell pic
a les murades de la Seu.

Tornar a estrènyer fort,
a cloure queixals
a desfer cossos embullats,
a desvetllar la son,
a tapar de llençols la set
i el fred
i la por.

I frenar en sec.

Tornar a estimar-te com abans.

Tot i que no ho creguis,
podria estimar-te com abans,
a la meva manera d'abans.

I tornar a viure aquell atac
opressiu de boques i orelles,
tornar a no poder callar la llengua
quan l'havia de callar.

Tornar a mentir,
però no a tu.

I tornar a partir,
i tornar a enyorar-te,
i tornar a escriure
que t'enyoro
que tot torna
quan t'enyoro
com abans.

dilluns, 16 d’abril del 2012

Vermell sang

No m'atreveixo
a tallar aquests llavis meus
que de vegades coneixes
i se't fan amables i sincers.

No m'atreveixo
a demostrar que
t'enganyen:
no són
ni coneguts
ni amables
ni fidels.

Perquè duen aquest no
tatuat tan a frec de pell
que amb cada tacte
et traeixen
i jo no puc
aturar-los.

Algun dia, però
els callaré quan parlin
i els faré parlar quan callin

Llavors tot serà diferent,
i jo només podré dir-te
que et varen avisar:
sagnaven
(i tu no ho veies)
amb cada besada.