Tornar a patir el revolt
de tocar-te l'ànima,
com aquell pic
a les murades de la Seu.
Tornar a estrènyer fort,
a cloure queixals
a desfer cossos embullats,
a desvetllar la son,
a tapar de llençols la set
i el fred
i la por.
I frenar en sec.
Tornar a estimar-te com abans.
Tot i que no ho creguis,
podria estimar-te com abans,
a la meva manera d'abans.
I tornar a viure aquell atac
opressiu de boques i orelles,
tornar a no poder callar la llengua
quan l'havia de callar.
Tornar a mentir,
però no a tu.
I tornar a partir,
i tornar a enyorar-te,
i tornar a escriure
que t'enyoro
que tot torna
quan t'enyoro
com abans.
divendres, 20 d’abril del 2012
dilluns, 16 d’abril del 2012
Vermell sang
No m'atreveixo
a tallar aquests llavis meus
que de vegades coneixes
i se't fan amables i sincers.
No m'atreveixo
a demostrar que
t'enganyen:
no són
ni coneguts
ni amables
ni fidels.
Perquè duen aquest no
tatuat tan a frec de pell
que amb cada tacte
et traeixen
i jo no puc
aturar-los.
Algun dia, però
els callaré quan parlin
i els faré parlar quan callin
Llavors tot serà diferent,
i jo només podré dir-te
que et varen avisar:
sagnaven
(i tu no ho veies)
amb cada besada.
a tallar aquests llavis meus
que de vegades coneixes
i se't fan amables i sincers.
No m'atreveixo
a demostrar que
t'enganyen:
no són
ni coneguts
ni amables
ni fidels.
Perquè duen aquest no
tatuat tan a frec de pell
que amb cada tacte
et traeixen
i jo no puc
aturar-los.
Algun dia, però
els callaré quan parlin
i els faré parlar quan callin
Llavors tot serà diferent,
i jo només podré dir-te
que et varen avisar:
sagnaven
(i tu no ho veies)
amb cada besada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)