Veritablement, Estellés,
m'havia mort.
I coneixia bé la veu,
el cruixent dels ulls,
la sal dels llavis lluents
i el tacte suau i aspre
de qui m'havia assassinat
sense compassió.
Perquè, sonarà estrany,
però no era el primer cop
que em matava.
M'havia mort de gust,
moltíssimes vegades.
