Allò que no es recicla

Avui, després de tanta pols acumulada, m’he endreçat. He arreplegat els sentiments, els he ordenat i els he netejat. Quan ha estat tot ben net i polit, tot al seu lloc, he pensat: ara faré el que em diu sempre mon pare “tirar tot allò que no faig servir i que no em fa més que nosa”. I així ho he fet.

Ara tenc el fems ple de tristeses... i no, no faig comptes reciclar-les.

Els triplicis flastuquen àspicament

No us ha passat mai que feis una cosa i de darrere l'orella apareix, volent fer de raó, algú que et demana "Per què ho fas"?

Hi ha dies en què pens les coses, les faig a consciència, amb una finalitat, orientades en una direcció concreta. Faig coses que he raonat, ben pensades, tot lligat. Aquests són els dies més tristos, més monòtons, són els dies que em sent més buida.

En canvi, hi ha dies (dies comptats) en què faig les coses sense pensar-les, sense consciència, amb cap finalitat, sense cap orientació ni direcció. Aquests dies són els millors, i quan algú em demana per què...la resposta és ben clara...

PERQUÈ VULL