Aprofitava qualsevol avinentesa
per fregar pell amb pell,
com si fóra producte
d'una inusitada casualitat.
Aprofitava l'estretor
ofegadora de la gent
per farcir de la teva flaire,
les meves entranyes.
Per desgràcia,
la naturalitat
era massa evident
com per demostrar-la
de dia.
I la brutícia va tornar
massa justa
com per només
netejar-la a les nits.
Em vares dir
que si em mirava a l'estel
em duria sort.
No la necessito,
ja fa estona que m'hi veig reflectida,
al mirall dels teus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada