Jo també confesso

No fa falta que em diguis 'amor', amor

perquè el buit de dir és ple de taques de tendresa,

és la pell que ens sobra, quan intentam evitar-la,

quan creiem que és possible foradar-la

i sembrar certesa en terra de ningú.

No fa falta que em diguis que 'm'estimes', t'estim

amb aquella cinètica que ens fa moure cap allà mateix

quan som massa enfora per trobar-nos l'alè,

per trobar, ara sí, aquella idea

que ens vincla la paraula.

No fa falta que em diguis que 'm'enyores', t'enyor

de vegades sense voler i sense sentit

quan ets a prop, tan a prop

com per sentir com crema

aquesta desobediència

de no poder-te mirar

sense palpar-te.

No fa falta que em diguis

'amor,

t'estim

i t'enyor'

perquè en aquesta manca de necessitat

és on, sense adonar-nos,

amor,

ens ho confessam tot.