dimarts, 19 de juny del 2012

Jo també confesso

No fa falta que em diguis 'amor', amor
perquè el buit de dir és ple de taques de tendresa,
és la pell que ens sobra, quan intentam evitar-la,
quan creiem que és possible foradar-la
i sembrar certesa en terra de ningú.

No fa falta que em diguis que 'm'estimes', t'estim
amb aquella cinètica que ens fa moure cap allà mateix
quan som massa enfora per trobar-nos l'alè,
per trobar, ara sí, aquella idea
que ens vincla la paraula.

No fa falta que em diguis que 'm'enyores', t'enyor
de vegades sense voler i sense sentit
quan ets a prop, tan a prop
com per sentir com crema
aquesta desobediència
de no poder-te mirar
sense palpar-te.

No fa falta que em diguis
'amor,
t'estim
i t'enyor'
perquè en aquesta manca de necessitat
és on, sense adonar-nos,
amor,
ens ho confessam tot.

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Potser no cal... però ajuda.

Audrey ha dit...

Jo també confesso... i que preciós quan ho escoltem...