Fa temps que la inspiració no em visita, i és que no tenc temps material perquè em visiti. Per això, he decidit posar en pausa el blog, fins que ordeni una mica els meus dies i tengui temps per a seure’m tranquil·lament, sense presses, a escriure. No vull fer les coses frissant, m’acull a la dita que diu que ‘a poc a poc i bona lletra’, que si no es fan així, les coses no surten bé.
Vull donar les gràcies a tots aquells que m’heu anat llegint fins ara i dir que no tancaré el blog, perquè esper, quan no vagi tan carregada i no tengui tantes coses dins el cap, tornar a deixar que la inspiració em visiti i tenir temps per a deixar que em posseeixi, sense mirar el rellotge, tenint molt en compte el que digué Picasso 'la inspiració t'ha de trobar fent feina'. És precisament això, no tenc temps per a fer aquesta feina.
De nou, gràcies a tots i esper que no sigui un comiat definitiu, sinó simplement un ‘fins aviat’.
13 comentaris:
Aquesta si que és una notícia trista, però sort d'aquesta porta a l'esperança. L'altre dia em va venir aquest espai al cap i vaig pensar que feia temps que no en sabia res. El pensament natural va ser: 'i si ha tornat a amagar el blog?' Però vaig veure que no. Bé, em sap greu això que dius perquè aquest lloc té alguna cosa especial. En llegeixo molts de blogs, massa, t'ho asseguro, però la sensibilitat que aquí hi trobo m'ha atret des de sempre. Així que esperaré pacient la teva tornada, que espero que no sigui massa llunyana. I el dia que s'il·lumini el teu nom al reader, faré la mateixa exclamació d'alegria que he fet ara mateix (i que m'ha caigut en picat en llegir el contingut del missatge).
Bé, sento parlar-te així, però és que no puc evitar dir-te aquestes coses, que no les diria si no les sentís. Et diré 'fins aviat', i espero que no quedin en res aquestes paraules.
jo també espero que només sigui un fins avait, de debò, les teves paraules sempre han portat sentiments coneguts i entesos, saps que tens molta gent que estarà aquí esperant-te... Una abraçada ben forta i torna aviat... t'esperem...
M'agrada molt llegir-te. Estic segura que hi tornaràs. T'esperaré.
M'agradaria perdre'm pel teu bloc moltes més vegades del que ho faig... precisament per això, espero que hi tornis. Alguns encara hem d'acabar de descobrir la màgia que t'embolcalla :)
Gràcies, doncs (de moment!) per tot l'escrit fins ara. Esperaré la teva tornada, bonica. Un petó ben dolç!
Oh! Quina peneta llegir aquestes línies... Espero que aviat tinguis temps per tornar a escriure. T'estarem esperant bonica :)
Desitjo que, amb temps, tornis, i et desitjo que aquesta pausa que ara prens sigui per a bé.
Una abraçada.
Hola Tacte de les paraules,
No saps quin greu que em sap. Entenc la teva decisió, però deixam que et digui una cosa.
No t'obliguis. Fes-ho per plaer. Nomès llavors tot fluirà sense neguits.
Et desitjo trobis el que cerques.
Jo esperaré nous escrits.
Una forta abraçada
No saps com t'entenc. Jo he estat a punt de fer el mateix. De moment aguanto, però ja veurem. Refes-te i pren-t'ho amb calma. M'agradarà retrobar-te. Un petó ben gran.
Ens veiem aviat
:)
Petons!!
... Aquí serem, esperant la teva tornada, el tacte de les teves paraules que omplen aquest espai en blanc, que has anat dibuixant al teu ritme, a la teva manera, i que has compartit amb cadascú de nosaltres. Fins aviat...
Estic en la mateixa situació al bloc. Sort company!
T'esperem, el tacte. :-)
mmm, ... entenc perfectament la teva decisió, si més no jo he fet el mateix: reordenar idees, contemplar sense presses la vida, etc.
gràcies per deixar obert el blog, anar descobrint petits tresors que sempre ens fan pensar, ...
fins aviat,
Publica un comentari a l'entrada