No sé per què, tal vegada no ho vull saber. No sé per què, ni què m’ha duit a tornar, a recuperar el que vaig deixar aquell 7 de desembre de 2008. Tal vegada perquè com diu la dita “no hi ha temps que no torn”. Ben mirat, he tornat quasi un any (just) després. És inevitable que durant aquest any hagi canviat, hagi evolucionat i hagi errat el camí unes quantes vegades, obligant-me a agafar-ne un de nou. També he errat les paraules. Potser no hagi sabut mantenir aquell tacte que em vaig prometre que les meves paraules no perdrien mai. Tal vegada l’han perdut més d’un cop. Potser sigui aquí per a recuperar-lo, per a recuperar el tacte que he perdut, que se m’ha perdut per indrets que desconec fins i tot jo. Ara però, no és ni el lloc ni el moment per posar-me a contar tot allò que se m’ha escapat sense voler, que he perdut sense adornar-me’n.
I potser també torni per a sentir-me més jo que mai, per a pensar i decidir cada paraula que dic. Tal vegada torni per a reafirmar-me, per a reedificar-me de nou.
Tal vegada, potser...
5 comentaris:
Benvinguda de nou. M'alegre que tornes a ser ací :)
mmm, ... a vegades quan fem camí perdem algunes possessions però també és cert que en guanyem d’altres, posem a la motxilla que duem lligada a les espatlles aquelles vivències que ens fan madurar, ... a vegades passa tot el contrari.
tot i així, fem camí passa a passa pol•linitzant sense saber altres camps, llocs on sovint alguns tenim la sort de rebre’n el fruit, com ara nosaltres rebem aquestes paraules teves, ... gràcies.
Em perdonaràs que et digui que ara mateix els motius em són una mica igual, perquè si tu ho vols, els anirem descobrint amb tu.
El que vull dir-te ara és que acabo de rebre el primer regal de Nadal. Mirava què tenia pendent per llegir al google reader, i en veure El tacte en negreta m'ha sortit exclamar en veu alta el teu nom, i corrent cap aquí.
M'alegro, i molt, d'aquesta tornada, que espero que sigui per quedar-te molt de temps. Espero poder compartir el tacte de les teves paraules, ja que difícilment podria trobar algú que les acariciés com tu. Ai, estic emocionat, què vols. M'has alegrat la tarda. Bentornada, m'alegro molt de llegir-te.
Benvinguda! confio que els viaranys de les paraules et portin colors al tacte i que el perfum de les consonants s'enredi als teus cabells...
Petons!
ole!!! m'encantarà poder tornar a palpar les teves paraules!
Publica un comentari a l'entrada