Quan te’n vas, sempre quedes.
No te’n vas mai del tot, quedes en mi, en aquelles coses que he conegut de tu: el gust dels teus llavis, l’olor de la teva pell, la manera de mirar-me… Te’n vas i quedes. No he ni de tancar els ulls perquè em recorri de nou la sensació d’assaborir els dialectes de la teva pell. Quan te’n vas, quedes. Ningú no se’n va del tot si és recordat, ningú no s’oblida si deixa en tu la necessitat de saciar la fam que provoca, la necessitat de pair l’aliment que, a poc a poc, ha cuinat perquè tu te’l mengis.
Sempre que te’n vas, sóc com la terra en la qual t’arreles.
Sempre que te’n vas, em converteixes en aquell lloc on sempre quedes, quan no hi ets.
16 comentaris:
T'ha agafat fort. Però fort, fort! I per què se n'ha d'anar? Si no marxés, no caldria tenir aquestes sensacions. En podries tenir unes altres.
Jo... et comprenc perfectament.
Xexu: parl simplement del 'fins demà', no se'n va lluny. Inevitablement, sempre marxa qualque moment, un minut, una hora, un dia...és d'aquest temps de què parl. M'ha agafat fort? ;)
... Com si el temps s'allargués, com si el regust pogués arrelar i acabés fonent-se dins, sembla no cessar l'instant de complicitat...
Saltant de blog en blog he topat amb el teu.
Molt bons els escrits, felicitats!
quan no t'envàs, et quedes! jeje
Sempre passa, tenir aquesta sensació és la de dir, no has marxat de mi tot i no estar aki present...
Bonic, bonic...
Si quan se'n va sents tot això... Demana quan torna!!! M'ha agradat, molt. Petons.
m'agrada això que escrius...
tant pot ser per quan algú se'n va una estona, com si se'n va per sempre...
la petjada que deixa en nosaltres...
algunes més profundes, d'altres més superficials,... aquells a qui estimem... i deixen la seva essència dins teu...
bon cap de setmana!s
T'entenc, tot i que fa massa que no sento tot això... Un post preciós :)
...felicitats per les sensacions de tendresa i amor, pels sentiments de felicitat :) t'ho mereixes*
uau! Segueix escrivint!
Hola Tacte de les paraules,
Molt bonic, i, m'ha fet recordar coses que dius, tan certes, que a vegades, fan mal i tot.
Te'n podria explicar tantes...........
Una abraçada
i de cop ensopegues amb un racó ple de tendresa que et fa somriure o arquejar una mica les celles, i decideixes deixar un comentari. així.
...potser l'absència és la que dona força i sentit a la presencia...
com els silencis ho fan amb les paraules, les frases...
un petonet dolç, nina
;¬)*
Gràcies pels vostres comentaris, a tots! i en especial als nouvinguts.
M'agrada que us agradi.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada