A més de dormir amb tu, a més de dormir vora teu, deixa que t’entri dins; deixa que dormi dins tu…
Sols així seré capaç de fugir del so ensordidor d’aquesta màquina de vapor que és el món. Navegant sense arribada, color sense tonicitat. La por de viure dins un malson es veu dolçament encadenada per la tendresa dels teus moviments…
I és que sempre m’han meravellat les coses més insignificants. És per això que em podria passar hores mirant com respires, com t’omples d’aquest aire que compartim i te’l fas teu. M’agrada veure’t respirar, simplement. M’agrada mirar com s’aixequen mínimament els llençols quan ho fas, em meravella. No vull despertar-te, no et vull destorbar, no vull violar aquesta aura que t’envolta. Però la necessitat de sentir-te fa que t’abraci i quan ho faig, tu em respons agafant-me el braç i acostant-ho, més encara, al teu cos. Sembla com si el meu braç pogués guarir-te, curar-te les ferides, protegir-te de tota amenaça. És en aquest punt quan m’impregno de tu, i no només jo, sinó que t’apoderes de tot, sense que tu ho sàpigues, t’ho fas teu, et pertany.
És ara quan et deman que encenguis en mi aquella emoció de sentir de nou. Sense dir res, et deman que no obris els ulls, que m’agafis fort i em facis reviure l’esperança.
Per favor, no et despertis encara, que no he acabat de somiar.
11 comentaris:
Preciós, com sempre. Recordo haver escrit una vegada una cosa similar, sobre sensacions que es tenen sota els llençols quan tens al costat la persona que estimes. És un d'aquells moments especials, i saber-lo narrar com tu, no és poca cosa. Espero que en puguis gaudir sempre.
Si us plau no et despertis ara... quines paraules, quines frases, és un encant el text...
tacte, és que escrius d'una manera...fas sentir les sensacions tal com es viuen, increible!
Veure dormir a qui t'estimes és un regal.
Preciós!
Muak
una dolçor infinita m’embolica cada vegada que acabo de llegir el teus escrits...
i somric, horitzontalment i infinit
i somric, infinitament i horitzontal, recordant, aquest fer l’amor amb l’aire constant, que és com una carícia del braç esquerre, o sa galta dreta...
trist com esperar amb les butxaques plenes de confits multicolors, com trepitjar fulles suïcides, com mirar partir avions, com caminar sense t'estim, com descobrir que l'única manera de veure el cel de nit és mirant les estrelles...
salut estimada!!!
dóna gust dormir així, somiar així.
una carícia de paraules...
si us plau no et despertis encara que no he acabat de somniar...
m'encanta!
petonets
Aquestes teves impressions omplen tots els racons dels sentiments. És senzillament preciós el que escrius. Un petó.
Avui mes que mai m'ncanta ser jo
Que preciós... i és que dóna gust estimar així i que t'estimin així... dormir o veure dormir...*
Hola Tacte de les Paraules,
I és per aixó que podria estar-me hores llegint els teus escrits.
Et desitjo que puguis obrir els ulls i reviure-ho igual.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada