A peu

Miquela Lladó - Me'n vaig a peu

Cal oblidar la teulada vermella i la finestra amb flors.

L'escala fosca i la imatge vella que s'amagaven a un racó.

I el llit de fusta negra i foradada i els teus llençols tan nets

i l'arribar suau d'una matinada que et desperta més vell.

Però no vull que els teus ulls plorin:digue'm adéu,

que el camí fa pujada i me'n vaig a peu.

Cal dir adéu a la porta que es tanca i no hem volgut tancar.

Cal omplir el pit i cantar una tonadas

i el fred de fora et fa tremolar.

Cal no escoltar aquest gos que ara lladra lligat en un pal sec,

i oblidar tot d'una la teva imatgei aquest petit indret.

Cal carregar la guitarra a l'esquena

i tornar a fer el camí

que un vespre gris remuntant la carena

em va dur fins aquí.

Les ones han d'esborrar les petjades

que deix en el teu port.

Me'n vaig a peu, el camí fa pujada

i a les vores hi ha flors.

*Nota: cançó de Serrat, versionada per Miquela Lladó en el seu disc Com un ventall