I asseguda davant de l’infinit,
em faig creure
que no hi ha res que no acabi.
Un aire suau i fresc em fa espirejar els ulls
i me’ls resseca,
els he de tancar si vull continuar observant...
i mentre per mi el món no gira,
un flaire de benestar em passa just pel davant,
sense poder sols acariciar-lo.
Tota la gràcia de la certesa se m’amaga entre estrella i estrella,
i em posa a prova.
Llavors comprenc com ho és d’insignificant l’existència.
Llavors m’adon de com ho és de gratificant existir.
em faig creure
que no hi ha res que no acabi.
Un aire suau i fresc em fa espirejar els ulls
i me’ls resseca,
els he de tancar si vull continuar observant...
i mentre per mi el món no gira,
un flaire de benestar em passa just pel davant,
sense poder sols acariciar-lo.
Tota la gràcia de la certesa se m’amaga entre estrella i estrella,
i em posa a prova.
Llavors comprenc com ho és d’insignificant l’existència.
Llavors m’adon de com ho és de gratificant existir.
3 comentaris:
L'existència és insignificant. Però almenys existim.
Efectivament novesflors, és l'únic que tenim.
Bé, jo seré qui trenqui una mica amb tanta seriositat de Blog:
avui Biofesta, shaaaalalalalalà!
Publica un comentari a l'entrada