són les que trob cada dia
en aquell racó d'armari que creies perdut
En aquest moment de paraules enreixades,
de llibertat fictícia i crua, de por...
canvies, sense tu saber-ho
i les branques d'aquell arbre que creies arrelat
al ventre
al coixí
a la sola de les sabates,
s'estellen en bocins petits,
quasi invisibles a la vista.
Els canvis...mudar..anar-se'n...
mudaven les mans de jove i creixien taques al cos
on abans hi havia laberints.
Ara tot és conegut,
i només deman que l'èxit o el fracàs
depengui només de nosaltres.
2 comentaris:
Quan l'éxit o el fracàs depenen només d'un mateix, significa que duus el control de la teva vida tu i només tu. I és aquest el millor canvi que podem fer a la nostra vida.
M'agrada molt com escrius, estic molt contenta de veure aquests poemes tan encisadors :D
El temps no s'atura, així que no hi ha altre remei que anar-lo aprofitant com ens ve, i si pot ser de manera compartida, millor.
Publica un comentari a l'entrada