dimarts, 24 d’abril de 2018

Mudar

Aquelles sandàlies que et feien mal
són les que trob cada dia
en aquell racó d'armari que creies perdut

En aquest moment de paraules enreixades, 
de llibertat fictícia i crua, de por...
canvies, sense tu saber-ho
i les branques d'aquell arbre que creies arrelat
al ventre
al coixí
a la sola de les sabates,
s'estellen en bocins petits,
quasi invisibles a la vista.

Els canvis...mudar..anar-se'n...
mudaven les mans de jove i creixien taques al cos
on abans hi havia laberints.

Ara tot és conegut,
i només deman que l'èxit o el fracàs
depengui només de nosaltres.

2 comentaris:

Marina Hurtado ha dit...

Quan l'éxit o el fracàs depenen només d'un mateix, significa que duus el control de la teva vida tu i només tu. I és aquest el millor canvi que podem fer a la nostra vida.
M'agrada molt com escrius, estic molt contenta de veure aquests poemes tan encisadors :D

XeXu ha dit...

El temps no s'atura, així que no hi ha altre remei que anar-lo aprofitant com ens ve, i si pot ser de manera compartida, millor.