Algú va escriure un dia que un paper en blanc l'aterrava. Enmig d'aquesta batzegada que vivim cada dia, enmig de les petiteses i les grandeses que ens omplen els moments, hi som, ferms i hieràtics en aquesta lluita equilibrística que ens tomba amb l'alè més subtil. De vegades, sense saber des d'on, ens arriba l'empenta, la glopada de força que ens empeny, salvatge, a continuar.
Feia temps que volia reprendre la certesa d'escriure, que tant he gaudit. Ara, amb ajuda externa que no m'esperava, m'ha encoratjat a continuar acariciant el tacte d'aquelles paraules que creia oblidades, d'aquelles que pensava que no tornaria a trobar mai més en aquell racó del meu cap.
4 comentaris:
Què veuen els meus ulls! El tacte actualitzat. Amb això ja hem fet el dia, tu, ja podem anar a dormir amb un somriure. I si un altre dia t'hi torno a trobar, doncs encara millor. Estaré encantat de tornar a veure com acaricies les paraules.
Et trobava a faltar. Fins i tot vaig escriure un relat dedicat a tu:
https://florsnovesflors.blogspot.com/2016/05/el-tacte-de-les-paraules.html
Estic molt il·lusionada de que tornis a escriure com abans, m'he fet fan nº1 del teu blog i de les teves paraules.
No sé qui ha estat qui t'ha empès per tornar a escriure però li estic molt agraïda. ♥ Continua així
Ostres! Després de tant de temps no m'esperava que encara tendria gent que em comentaria! Moltes gràcies a tots, de tot cor! Una gran sorpresa veure que seguiu per aquí.
Novesflors, m'encanta el relat, no el vaig veure quan el vas escriure...gràcies sinceres :)
Em feis feliç, tots!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada