Teló

La ciutat ens allunya,

ens separa,

tal com ella: esqueixada

per les aigües del Liffey.

Però no t’espantis,

aquest bastió ens fa d’aixopluc,

de nou renéixer,

on tu, et trobes dins del fred de cada matí

i jo, dins les ombres de cada tarda.

Som aquí, i hem deixat les arrels ben ancorades

ben aferrades al ventre

perquè tornar és també el camí

i l’objectiu és no errar-hi cap passa.