dimarts, 2 d’octubre del 2012

Som-Ni

Avui m'he descobert
l'ànima
enmig d'aquesta casa
que tremola i que cau.

Avui he salvat tots els papers
i els he empès fort cap al sol,
lluny del dubte
i de la certesa.

Però en aquest tot
em falta la teva veu,
aquella que em crida
quan somio que no hi ets.

Em falta la mà
que no vol salvar-se,
que no vol deixar els fonaments
d'allò en què un dia va creure.

I tot i així he tornat a tu,
perquè la pols m'ha advertit
que encara quedes
en aquesta ruïna que veus.

Tot i així t'he salvat a la força,
una força que trec sovint
i que no sé ben bé
d'on em surt.

3 comentaris:

Antonio Ramis Garcia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Antonio Ramis Garcia ha dit...

Com ja va essent habitual els teus escrits em pareixent simplement genials.

Sergi ha dit...

No sé si m'equivoco, però em sona a record que es va esvaint i que s'ha de pugnar perquè no desapareixi. El cas és que no sé si recomanar-te que t'hi aferris o que el deixis marxar...