M'agrada jugar amb la mar
i amb aquests ulls cansats,
adolorits de no poder pus,
de no mirar res que no faci mal veure
o mala sang.
M'agrada jugar amb la dimensió
de la mida dels meus dits
i comparar-los amb tot allò
que no he pogut
o no he sabut tocar.
M'agrada jugar a desvestir-me
davant d'aquest teatre
que no s'atura de qüestionar-me
perquè li fa pànic
jutjar-se a ell mateix.
M'agrada enganyar la vida
i baratar les cartes,
amagar-me dins cada redol d'ombra,
pervertir-me les ungles
de tant de gratar.
M'agrada quan m'estreny fort
i mirant-me ofegadora
em diu que ja no pot més,
que ara és ella
qui m'aliena,
ara és ella
qui em pren el pèl a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada