divendres, 30 de març del 2012

Feixugor

Tenc l'esquena cansada. Em pesa el món, en general. Aquesta locomotora que no s'atura mai, de vegades em fa ràbia. Un dia l'agafaré i el faré aturar del tot. He perdut les instruccions de com fer-ho, crec que les vaig veure aquella nit, entre el meu melic i la teva costella, aquell dia que vàrem intentar aturar-lo des del matalàs. Crec que vàrem aconseguir alentir-lo una mica, perquè, al matí, la meva xocolata es va refredar més lentament i el teu cafè va tardar més a acabar-se. Ho vaig veure clar quan tot es va paralitzar; en aquell instant en què la teva cullera es va barrejar dins de la meva tassa; n'eres conscient: tot era magníficament espès.

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Sí, sí, ho deia Einstein, la relativitat, el temps va diferent quan ens accelerem molt. I hi ha coses que van molt i molt ràpid, normal que el temps es vegi alterat.

El tacte de les paraules ha dit...

No sabia que ho digués Einstein, gràcies per instruir-me!