Avui he après a plorar amb els meus ulls.
Ja t'havia manllevat totes les llàgrimes,
intentant durant massa vetllades,
canviar hiverns per primaveres;
però la calor no va arribar mai.
Ara començo a saber jugar amb les estacions:
sóc capaç de convertir l'arena en neu,
vesteixo de fulles la tardor
i faig créixer flors que desafien la gelada.
Aquest mirall que m'aixeca
és el crit d'aquest jo meu
que es desperta.
Per a mi, ara és primavera,
a la merda el calendari!
4 comentaris:
Tampoc no creguis que queda massa per coincidir amb el calendari! Però ara cal resoldre un dubte, que sigui primavera és una cosa bona o no?
Molt bona!
Així m'agrada! :)
Tens sa sort que es calentament global i es descontrol atmosfèric t'ajuden ;)
Publica un comentari a l'entrada