Nuclis

Converses al voltant d'una taula, un nucli. Cada conversa amb bona companyia és com un món, una espècie de secret, un joc: parlar, escoltar, interrompre.. tot té un ritme.

Són aproximacions, per a mi, a les nostres veritats, tal volta insignificats o passatgeres...però observes, parles i raones.I fins i tot plores. Si observes amb atenció podràs notar aquesta 'màgia' que surt de cada conversa de cafè, o de terrassa, o de cuina...T'impregna.
M'agrada aquest joc, em vivifica i no és només paraules, sinó també silenci. Tot és u.

Per això reescric el que vaig publicar fa més d'un any, per agrair l'existència a aquelles persones que comparteixen amb mi aquests moments tan especials.

Nucli

Nuclis amarats de l’essència de cossos.
Cada racó de món guarda dins ell
el secret de la seva pròpia existència
que es recicla dia a dia.

Uns instants minúsculs
que es vivifiquen en converses,
tal volta tribals, banals o intempestives.

La calentor del joc amara tota l'escena.
Tot segueix un ritme.

Cada aproximació a la veritat
és una passa en fals
que creiem inexpugnable.

La conversa erra de camí i es desfà
inconsistència radical que ens activa
i que ens agrada.

Tot és un joc on no t’hi canses de jugar.
No perds, mai no guanyes.

Seu i observa,
perquè observar és sinònim de viure.
Sols necessites que els teus ulls
es fixin en allò que normalment
no s’aturen a mirar.

Tota la boira escampada s’arreplega
i desapareix.

Els teus ulls es deïfiquen
i s'emporten un altre petit secret,
una partícula minúscula,
quasi invisible.

Llavors saps que res no és gratuït,
  i que tornaràs demà al mateix lloc,
a les mateixes veus,
al mateix silenci.