Dins un espai compartit, un oceà de teles,
te toc.
Crits de bullentor extrema s’endinsen dins la pell,
la teva, la meva, una sola.
El llenguatge del contacte s’ha posat en marxa.
El tros d’epidermis que compartim parla,
ho sents?
Escolta...
Parla de tu i de mi, com a una única cosa.
Desperta’t amb el seu llenguatge,
et crida.
No fa falta que obris els ulls, basta que restis com fins ara.
Totes les teves possibilitats d’experimentar focalitza-les a la teva pell,
banyada per la meva,
i deixa que parlin soles.
Molt possiblement ho faran millor que la nostra raó.
De raó, no n’entén el llenguatge dels cossos.
Deixa que et recorri aquest univers no senyalitzat,
inhòspit en cada contacte.
Cada cop és com néixer de nou.
Fes com si tot el teu cos fos, només, la petita part de pell
que els meus dits acaronen,
sols amb això,
farem l’amor.
te toc.
Crits de bullentor extrema s’endinsen dins la pell,
la teva, la meva, una sola.
El llenguatge del contacte s’ha posat en marxa.
El tros d’epidermis que compartim parla,
ho sents?
Escolta...
Parla de tu i de mi, com a una única cosa.
Desperta’t amb el seu llenguatge,
et crida.
No fa falta que obris els ulls, basta que restis com fins ara.
Totes les teves possibilitats d’experimentar focalitza-les a la teva pell,
banyada per la meva,
i deixa que parlin soles.
Molt possiblement ho faran millor que la nostra raó.
De raó, no n’entén el llenguatge dels cossos.
Deixa que et recorri aquest univers no senyalitzat,
inhòspit en cada contacte.
Cada cop és com néixer de nou.
Fes com si tot el teu cos fos, només, la petita part de pell
que els meus dits acaronen,
sols amb això,
farem l’amor.
15 comentaris:
deixa que la pell parli sola...
sols amb això farem l'amor...
el contacte de la pell, sense paraules, sense raons...
preciós...
m'ha encantat! molt maco!
He d'entendre, doncs, que ja ha deixat de mal interpretar-te?
Un poema preciós. Senzillament natural i amb força. Un petó.
preciós...
la pell a la pell...
no es pot demanar més
;¬)*
Fa dies que estic una mica despenjada dels blogs, però ha estat entrar al teu i retrobar el tacte de les paraules que només tu saps crear. Moltes gràcies...
I felicitats, com sempre, per les teves paraules sensitives.
:-*
eis!!
molt bon escrit
el tacte, s’escampa la màgia dels dits i les imatges que recullen les mirades
s’impregna a la pell la màgia de la tardor, acolorint els sentiments i les emocions amb pinzellades de passió i melangia...
salut i besades!!
És a dir... el tacte, el tacte de les paraules avui es fa més evident que mai.
... Callen les paraules quan parla la pell, i és el tacte qui lentament va recorrent en silenci tot allò que el cos diu, expressa i sent...
Certament, és preciós... :) deixa acariciar-te, i que t'acariciïn... parlar sense paraules és increïblement bonic*
Hola,
I es que, amb nomes els tacte amb els dits, et pot arribar a possar a mil..............
Preciós
Sembla que cada paraula d'aquest blog siga una carícia (ca)lenta.
Quan puguis passat pel meu bloc.
Gràcies a tots.
Benvingut Jeroni Maleuff, esper poder acariciar-te més ;)
Skorbuto, no sé si m'ho meresc però...gràcies!
molt bonic aquest poema! amb naturalitat i sentiment, molt ben trobat.
Publica un comentari a l'entrada