ature't... respira lentament tanca els ulls pensa en el que més t’agrada sentiu ben profund dins teu esboca una rialla als teus llavis segueix respirant lentament centret amb l’aire com entra dins el nas com recorre per dins el teu cos i omple els teus pulmons pensa en la mes petita cosa que t’ha succeït avui segur que trobes...per molt petita que sigui alguna cosa que t’ha fet alegrar-te a vegades allò tan minúscul fa que valgui la pena que t’hagis aixecat avui matí mai el got pot estar sempre ple si tornes a veure’l mig buit...dóna-li la volta!!! al manco sempre estarà ple d’aire salut!!
Buscarem la cola, enganxarem els bocins que calgui, i els que no calgui els deixarem a part. Em sap greu llegir-te això. Espero que tot millori, molts ànims.
... Hi ha dies d'aquests on alguna cosa es trenca, potser acaba de caure, o va caure fa temps, o s'ha esquerdat lentament a base de petits cops i sotracs, fins que les fissures queden separades en fragments independents que cauen i continuen esquerdat-se. Tens els trossos a terra, vora els peus, els mires sense saber ben bé què fer, però només mirant-los no soluciones res, i per més que et diguin i t'expliquin, saps que només tu hauràs d'ajupir-te a recollir-los i decidir si els enganxes de nou o si ja no hi ha remei, sabent que en agafar-los pots fer-te mal per més cura que hi posis en el gest... Acabo d'arribar i he llegit això... ... Una abraçada
Quan una gerra de porcellana cau a terra i es trenca en mil trossets petits, sovint és difícil de trobar-los tots per poder-la tornar a enganxar. Sempre en queda un, sota la nevera, al racó més insospitat de la cuina, ... Però, en tot cas, el que es trenca, la gerra, no és més que el continent... el contingut, per contra, esdevé lliure, obre els ulls al món i es posa a volar...
Novesflors: jo també m'ho deman i encara no ho sé i això mateix és el que em consumeix.
Bimbonocilla: un crash molt fort, t'ho assegur!
Yuna: jo vull aquesta cola! Diuen que sí que espassen, però jo ja en duc més d'un...el temps tot ho cura, no?
Mq: és una bona teràpia. Tens raó, sempre hi ha almenys una cosa per la qual ha valgut la pena aixecar-se del llit :)
Xexu: moltes gràcies pels ànims, els necessit molt. Però crec que només puc esser jo qui cerqui la cola i aferri els bocins...ningú no pot ajudar-me, però sí recolzar-me ;)
Digue'm ariadna: has llegit exactament el que volia que es llegís, sempre tens aquesta capacitat de fer-ho.
El que mai et vaig dir: supòs que sí, que al final tot anirà bé, gràcies pels ànims.
Poeta per un dia: no sé si volia que s'alliberàs el que hi havia dintre...
Cesc: esper remodelar-me, tal com dius i que me'n duguin de noves.
Gràcies a tots per les vostres paraules, ajuden molt.
Bimbonocilla, el loctite no funciona gaire, però m'apropiaré d'una frase que ha dit na Yuna (amb el seu permís, clar): "el que cura no és el temps, sinó el que fas amb el temps". Per tant direm que el loctite està en procés, ara ja el tenc, ara només queda saber com usar-lo i si convé o no.
L'aprenenta: jo també ho esper, però no és cosa només d'un dia, crec que em costarà aferrar els bocins i ho hauré de fer a poc a poc.
Martha: és cert, hi ha dies en què res no es fa bocins, però ara per ara no me'n toquen d'aquests...
Torne a ser jo perquè l'anterior missatge que et vaig deixar (em vas pillar també en un mal moment) crec que no et podia ajudar en res. Ara vull deixar-te un fragment d'una cançó de Lluís Llach:
"Obre els ulls i mira al front trobaràs sempre quelcom que vulgui el teu alè que et digui dóna'm fe vull seguir la caminada."
20 comentaris:
Sí. Em pregunte si val la pena arreplegar-los.
CRASH?!?
uou...
Però saps què? que han inventat una cola molt forta que tot ho arregla :)
cuida't!
Aquests dies sempre passen... :)
ature't...
respira lentament
tanca els ulls
pensa en el que més t’agrada
sentiu ben profund dins teu
esboca una rialla als teus llavis
segueix respirant lentament
centret amb l’aire com entra dins el nas
com recorre per dins el teu cos
i omple els teus pulmons
pensa en la mes petita cosa que t’ha succeït avui
segur que trobes...per molt petita que sigui
alguna cosa que t’ha fet alegrar-te
a vegades allò tan minúscul fa que valgui la pena que t’hagis aixecat avui matí
mai el got pot estar sempre ple
si tornes a veure’l mig buit...dóna-li la volta!!!
al manco sempre estarà ple d’aire
salut!!
Buscarem la cola, enganxarem els bocins que calgui, i els que no calgui els deixarem a part. Em sap greu llegir-te això. Espero que tot millori, molts ànims.
... Hi ha dies d'aquests on alguna cosa es trenca, potser acaba de caure, o va caure fa temps, o s'ha esquerdat lentament a base de petits cops i sotracs, fins que les fissures queden separades en fragments independents que cauen i continuen esquerdat-se. Tens els trossos a terra, vora els peus, els mires sense saber ben bé què fer, però només mirant-los no soluciones res, i per més que et diguin i t'expliquin, saps que només tu hauràs d'ajupir-te a recollir-los i decidir si els enganxes de nou o si ja no hi ha remei, sabent que en agafar-los pots fer-te mal per més cura que hi posis en el gest... Acabo d'arribar i he llegit això...
... Una abraçada
Ànims !
:)
Tot anirà bé, ja veuràs.
http://es.youtube.com/watch?v=vKqtdNxOs00
Quan una gerra de porcellana cau a terra i es trenca en mil trossets petits, sovint és difícil de trobar-los tots per poder-la tornar a enganxar. Sempre en queda un, sota la nevera, al racó més insospitat de la cuina, ... Però, en tot cas, el que es trenca, la gerra, no és més que el continent... el contingut, per contra, esdevé lliure, obre els ulls al món i es posa a volar...
Ànims!
Una abraçada!
Sí, les coses es trenquen, però tal i com es trenquen te'n poden portar de noves, les pots remodelar o llençar i treure-ho d'on et fa mal...
Novesflors: jo també m'ho deman i encara no ho sé i això mateix és el que em consumeix.
Bimbonocilla: un crash molt fort, t'ho assegur!
Yuna: jo vull aquesta cola! Diuen que sí que espassen, però jo ja en duc més d'un...el temps tot ho cura, no?
Mq: és una bona teràpia. Tens raó, sempre hi ha almenys una cosa per la qual ha valgut la pena aixecar-se del llit :)
Xexu: moltes gràcies pels ànims, els necessit molt. Però crec que només puc esser jo qui cerqui la cola i aferri els bocins...ningú no pot ajudar-me, però sí recolzar-me ;)
Digue'm ariadna: has llegit exactament el que volia que es llegís, sempre tens aquesta capacitat de fer-ho.
El que mai et vaig dir: supòs que sí, que al final tot anirà bé, gràcies pels ànims.
Poeta per un dia: no sé si volia que s'alliberàs el que hi havia dintre...
Cesc: esper remodelar-me, tal com dius i que me'n duguin de noves.
Gràcies a tots per les vostres paraules, ajuden molt.
Ep! El temps tot ho cura, diuen, si. Però mira, jo diria més aquesta altre frase... el que cura no és el temps, sinó el que fas amb el temps :)
Recorda-ho!! si penses que tot s'arreglarà per si mateix, malament. La vida posa una part, però tu has de posar l'altre*
...ja veuràs com tot acaba anant bé!! Pensament positiuuu!! ;)
muac!
hi ha dies que tot es fa bocins.. ben cert!
per sort també hi ha dies que res es fa bocins!
petons!
i tant! bufff! espero que es reconstrueixin de seguida...a mi tb se m'ha fet tot bocins avui...
com va el Loctite?
Bimbonocilla, el loctite no funciona gaire, però m'apropiaré d'una frase que ha dit na Yuna (amb el seu permís, clar): "el que cura no és el temps, sinó el que fas amb el temps". Per tant direm que el loctite està en procés, ara ja el tenc, ara només queda saber com usar-lo i si convé o no.
L'aprenenta: jo també ho esper, però no és cosa només d'un dia, crec que em costarà aferrar els bocins i ho hauré de fer a poc a poc.
Martha: és cert, hi ha dies en què res no es fa bocins, però ara per ara no me'n toquen d'aquests...
Torne a ser jo perquè l'anterior missatge que et vaig deixar (em vas pillar també en un mal moment) crec que no et podia ajudar en res.
Ara vull deixar-te un fragment d'una cançó de Lluís Llach:
"Obre els ulls i mira al front
trobaràs sempre quelcom
que vulgui el teu alè
que et digui dóna'm fe
vull seguir la caminada."
Novesflors: gràcies per tornar, i per preocupar-te...significa molt. Gràcies de veres, aquestes paraules d'en Llach ajuden molt :)
Quanta raó tens! Hi ha dies, que buf! No et puc ajudar gaire, però intentarem que no hagi molts dies així.
Ànims
per això està el pegament, o l'ànim de tornar a començar
Benvingut Jesús! Crec que em manca aquest ànim, ara per ara.
Publica un comentari a l'entrada