Veritablement, Estellés,
m'havia mort.
I coneixia bé la veu,
el cruixent dels ulls,
la sal dels llavis lluents
i el tacte suau i aspre
de qui m'havia assassinat
sense compassió.
Perquè, sonarà estrany,
però no era el primer cop
que em matava.
M'havia mort de gust,
moltíssimes vegades.
2 comentaris:
veritablement
molt bo
salut estimada!
Sí, Estellés donava aquesta qualitat, als seus versos, esclataven de la joia de viure i del batec de la mort, la sensualitat, oferta con un petit regal, la passió on era ell, com era ell, un home apassionat per la vida, per l'amor, pel dolor, per la veritat…Com poder deixar d'estimar-lo ?
Publica un comentari a l'entrada