No m'atreveixo
a tallar aquests llavis meus
que de vegades coneixes
i se't fan amables i sincers.
No m'atreveixo
a demostrar que
t'enganyen:
no són
ni coneguts
ni amables
ni fidels.
Perquè duen aquest no
tatuat tan a frec de pell
que amb cada tacte
et traeixen
i jo no puc
aturar-los.
Algun dia, però
els callaré quan parlin
i els faré parlar quan callin
Llavors tot serà diferent,
i jo només podré dir-te
que et varen avisar:
sagnaven
(i tu no ho veies)
amb cada besada.
2 comentaris:
No parla massa bé dels teus llavis i de les teves paraules això. O sóc jo que ho llegeixo malament...?
Tu ho llegeixes bé, com sempre ;)
Publica un comentari a l'entrada