No em va fer por
perquè ho havia viscut:
amb aquell gest i aquell mot
ja m'havies esbucat el món.
Perquè la fi del món no és
el que crèiem que era;
és interior.
Com quan vas esqueixar
la realitat que ens havíem construït
damunt del sòlid pont
de la mentida.
2 comentaris:
Trist però molt bon poema.
Colpidor i dur, però molt ben expressat. Bones festes...
Publica un comentari a l'entrada