Vull ser Frida Kahlo,
em digueres,
i intentares ofegar aquell dolor que,
sense tu saber-ho,
ja havia après a nedar.
I jo vull ser Virginia Woolf
i desfer les barreres i els panys
que ens angoixen l'alegria.
Vull ser Pina Bausch
i ballar, ballar de puntes,
sense aturall,
per a intentar no perdre'm.
Vull ser Anne Sexton
i escriure mots i sinònims,
jugar a amagar l'esperit
entre la tinta dels dits
i la blancor dels fulls.
Sóc jo i tot això que vull
i en aquesta representació subtil de cada dia,
descobreixo l'udol que em fa veure
que tu també hi ets,
sempre,
com una ombra.
2 comentaris:
Sens dubte és millor sempre ser un mateix. Aprendre dels mestres, però crear un estil propi. Imitar, com fan a la tele, només serveix per fer riure.
Molt cert aquest poema!
Publica un comentari a l'entrada