Avui espero una carta. D'aquestes que fan il·lusió, de les de paper. Avui espero que em contis tot allò que jo no he vist, o perquè no hi he estat, o perquè m'ho he perdut. Conta'm què veies quan jo no hi era, i quina olor feia aquella ciutat que et va veure viure i, algunes vegades, també morir. Espero que em diguis de quin bar t'agradava més el cafè i on t'aturaves a llegir qualsevol d'aquells llibres que compraves o que et regalaven. Conta'm històries (certes o no).
Diga'm si et vares provar aquella jaqueta en un dia de pluja, o si tenies els ulls clucs pel sol. Vull que em contis quines veus mataven la teva fosca i quins alens es mesclaven amb els teus cabells. Espero que em diguis si aquella obra de teatre et va canviar, o la vares canviar tu a ella. Explica'm si el que somiaves t'agradava, o et despertaves amb tremolor i ganes de plorar. Diga'm amb qui et confessaves, i si t'entenia i et conhortava. Conta'm quantes hores vares perdre i si les vares arribar a trobar mai.
Vull saber-te el desig i si aquest desig va arribar a fer-te pessigolles al ventre, o als dits, o a la punta de les parpelles. Diga'm si vares sentir mai la solitud de prop i te la vares fer tant teva, fins al punt d'avorrir la companyia. Diga'm si m'esperaves, si t'hauria trobat en algun vagó del metro, o en alguna estació de tren. Conta'm quin vespre vares necessitar-me i no ho sabies, quin vespre vares enyorar-me sense haver-me conegut mai.
Conta'm tot allò que jo no sé,
amolla-ho tot,
explica-m'ho,
fes-m'ho viure a mi.
1 comentari:
"Necessitava que m'expliquessis a cau d'orella com t'havia anat el dia"
Publica un comentari a l'entrada