Encara no t'havia vist banyada.
En altres circumstàncies
hauria pensat que avui
era dia d'apocalipsi.
Mai no plou a gust de tothom,
em digueres,
i t'afanyares a amagar-te
davall del meu paraigua,
davall de la meva consciència
per, segons tu,
protegir-te de la pluja,
o de l'angoixa.
Sempre que plou,
sigui on sigui,
pens en aquell poema de Martí i Pol:
Temps venturosos.
Jo sí que sé
que plou on ets.
2 comentaris:
Avui, a part de ploure, és el dia mundial de la poesia, així que moltes felicitats, poeta!
Et dic el mateix que XeXu.
Publica un comentari a l'entrada