Dius que l’amor és com un got:
es trenca si l’agafes
massa fort o massa fluix.
Ronny Someck, Trosset de vidre
es trenca si l’agafes
massa fort o massa fluix.
Ronny Someck, Trosset de vidre
una glopada de realitat.
Saps que sempre he preferit
el tall profund, el got trencat.
Malaventurats aquells
que no han esmicolat mai cap got,
que no l'han estret tan arran de pell
fins a sentir com els nafra.
Jo sempre he preferit arriscar-me i per això
encara en tenc, de vidres a la pell,
de signes de vida.
Malaventurats aquells que intenten substituir el vidre
per plàstic a fi que no es trenqui.
Pobres, ells no saben que ets
insubstituïble.
4 comentaris:
Són aquestes paradoxes de l'amor, mirar de facilitar-lo és perdre'l segur. O acceptem les seves regles, siguin quines siguin, o no se'ns permet jugar.
L'amor...sí, malgrat també existeixi el desamor. M'agrada molt com ho descrius! i el poema que encapçala el post, el puc utilitzar?.
El vidre nafra però també és transparent, i delicat. No hi ha plàstic que el puga igualar. Ni metafòricament.
Clar que el pots emprar Audrey, no és meu! ;)
Publica un comentari a l'entrada