No m’apropiaré de la màgia despresa pels cossos en actiu.
No utilitzaré el crit de reafirmació de l’incomprès.
No faré meus els udols dels llops en la nit envoltada de turmenta.
No utilitzaré la ploma del poeta que escriu el darrer poema.
No agafaré, del món que m’envolta, el misteri d’existir.
No utilitzaré el pensament del filòsof capficat dintre del seu estudi.
No agafaré de la gent, la inactivitat passiva que els acompanya.
No utilitzaré el crit de reafirmació de l’incomprès.
No faré meus els udols dels llops en la nit envoltada de turmenta.
No utilitzaré la ploma del poeta que escriu el darrer poema.
No agafaré, del món que m’envolta, el misteri d’existir.
No utilitzaré el pensament del filòsof capficat dintre del seu estudi.
No agafaré de la gent, la inactivitat passiva que els acompanya.
3 comentaris:
Ja queda menys d'esperar, només dues entregues més.
I continuant amb el diàleg, no és així com em van reconèixer, però seria una bona manera, ben vist!
Justament, em pensava que era així...
Ara ja només en queda una, d'entrega...
Xtt no dic res perquè surtin més seqüències... tot i que ja les he llegit però les paraules són impressionants.
Publica un comentari a l'entrada