No us ha passat mai que feis una cosa i de darrere l'orella apareix, volent fer de raó, algú que et demana "Per què ho fas"?
Hi ha dies en què pens les coses, les faig a consciència, amb una finalitat, orientades en una direcció concreta. Faig coses que he raonat, ben pensades, tot lligat. Aquests són els dies més tristos, més monòtons, són els dies que em sent més buida.
En canvi, hi ha dies (dies comptats) en què faig les coses sense pensar-les, sense consciència, amb cap finalitat, sense cap orientació ni direcció. Aquests dies són els millors, i quan algú em demana per què...la resposta és ben clara...
PERQUÈ VULL
2 comentaris:
Els dies de "perquè vull" els hem de viure a fons i conscients de gaudir-los perquè, tal com tu dius, són escassos. Que en tingues molts!
I bona resposta, tu ets responsable dels teus actes i mentre no facis cap mal no et poden dir res, m'agrada el títol del teu bloc, diu molt :)
Publica un comentari a l'entrada