T'abandono sovint
i t'aboco al buit de la tristesa,
et faig tan entotsolada com jo,
a tu, trista i grisa imatge
que calladament,
sempre m'acompanyes.
T'abandono sovint i em lliuro
a altres plaers frívols i efímers
que em fan pensar que no et necessito
quan sé que no és així.
Et canvio per esperança
i et relego als moments d'angoixa
i de solitud.
Et prostitueixo sense remordiments,
t'utilitzo en veu alta,
t'absorbeixo la dignitat.
Només t'enyoro quan la totsolesa em desperta
de matinada,
i em fa agafar aquell llibre que vaig comprar
per no oblidar-te
quan t'oblido.
El tacte de les paraules
Observava i sols veia tacte...el tacte de les paraules pertot
dijous 22 de desembre de 2011
diumenge 4 de setembre de 2011
Apocalipsi
Avui fa dia d'apocalipsi.
M'agrada la pluja d'estiu.
El cel de mil colors.
La mar lluenta.
Avui fa dia d'apocalipsi.
De vida vençuda pels anys.
M'agrada la humitat de la terra
I l'aire fresc d'olor d'aigua.
Avui fa dia d'apocalipsi.
De vida cansada i de món obsolet.
M'agrada l'olor de final
que desprèn la novetat.
M'agrada la sensació de quietud
i la finitud de l'univers.
M'agrada saber que s'acaba,
Que sabem on és el final.
Avui és el dia del meu apocalipsi,
aquell que sempre continua,
que no s'acaba mai.
M'agrada la pluja d'estiu.
El cel de mil colors.
La mar lluenta.
Avui fa dia d'apocalipsi.
De vida vençuda pels anys.
M'agrada la humitat de la terra
I l'aire fresc d'olor d'aigua.
Avui fa dia d'apocalipsi.
De vida cansada i de món obsolet.
M'agrada l'olor de final
que desprèn la novetat.
M'agrada la sensació de quietud
i la finitud de l'univers.
M'agrada saber que s'acaba,
Que sabem on és el final.
Avui és el dia del meu apocalipsi,
aquell que sempre continua,
que no s'acaba mai.
Alliberat a les
16:19
dilluns 8 d’agost de 2011
S'estimaven
Caminaven a la vorera de l'ombra,
on el sol els escalfava els cabells
tendres, plens de joventut.
La sang se'ls omplia de quimeres
mentre s'amagaven entre els arbres,
enmig de verdors i de rialles.
Varen saber que la vida, de vegades,
et codemna a ser feliç i que el camí
és ple de flors i carícies.
S'estimaven, cansadament,
després dels anys i les caminades.
Ara la verdor ja no era verda
i caminaven per l'ombra,
perquè els ossos eren vells
i el sol massa jove.
on el sol els escalfava els cabells
tendres, plens de joventut.
La sang se'ls omplia de quimeres
mentre s'amagaven entre els arbres,
enmig de verdors i de rialles.
Varen saber que la vida, de vegades,
et codemna a ser feliç i que el camí
és ple de flors i carícies.
S'estimaven, cansadament,
després dels anys i les caminades.
Ara la verdor ja no era verda
i caminaven per l'ombra,
perquè els ossos eren vells
i el sol massa jove.
Alliberat a les
16:29
dimarts 12 de juliol de 2011
Oprimides
Mai no vares veure't capaç de congelar la calor
dins el termòstat que guardaves amb angúnia.
dins les teves mans de ca de bou.
No vares gosar esmerçar-les amb els anys
pocs i molts, serens i cridassers.
dins els anys mancats de pedra
No pogueres esculpir, maó rere maó
la vida que tengueres.
dins la terra que et veié edificar-te
No vares poder creure't mai
serventa i esclava de tu mateixa
dins el rol que t'enterrà.
Ara supliques que l'amargor et deixi llegir un llibre
o tocar algunes tecles del teu piano.
Però no pots.
Tens els ulls massa castigats pels anys.
No desitges res, és inútil, et conformes que els teu fills
tenguin i siguin tot allò que
ni vares tenir
ni et varen deixar ser.
dins el termòstat que guardaves amb angúnia.
dins les teves mans de ca de bou.
No vares gosar esmerçar-les amb els anys
pocs i molts, serens i cridassers.
dins els anys mancats de pedra
No pogueres esculpir, maó rere maó
la vida que tengueres.
dins la terra que et veié edificar-te
No vares poder creure't mai
serventa i esclava de tu mateixa
dins el rol que t'enterrà.
Ara supliques que l'amargor et deixi llegir un llibre
o tocar algunes tecles del teu piano.
Però no pots.
Tens els ulls massa castigats pels anys.
No desitges res, és inútil, et conformes que els teu fills
tenguin i siguin tot allò que
ni vares tenir
ni et varen deixar ser.
Alliberat a les
10:57
Entrevista TVMallorca
http://www.rtvmallorca.cat/#noticies/18128
http://dai.ly/nZs9CL (copia'l i engaxa'l al navegador)
Aquests són els enllaços de l'entrevista que va sortir als informatius de TVMallorca, esperem que la cadena no tanqui i segueixi fent tan bona feina com fins ara.
http://dai.ly/nZs9CL (copia'l i engaxa'l al navegador)
Aquests són els enllaços de l'entrevista que va sortir als informatius de TVMallorca, esperem que la cadena no tanqui i segueixi fent tan bona feina com fins ara.
Alliberat a les
10:10
divendres 1 de juliol de 2011
Entrevista IB3
El tacte de les paraules ha guanyat el segon premi del Concurs de blogs de la Universitat de les Illes Balears, amb la menció del jurat.
Aquesta és la mini entrevista que m'han fet a IB3
http://www.megaupload.com/?d=60A6EAWB
Aquesta és la mini entrevista que m'han fet a IB3
http://www.megaupload.com/?d=60A6EAWB
Alliberat a les
22:39
dimecres 18 de maig de 2011
Blau
Mai no recordo de quin color són
els teus ulls cels color de sol.
Se m'escapa la fesomia que intent copsar
tantes vegades, sense voler.
No m'agrada, marçal,
oblidar els teus ulls
i el teu cap
i el teu cul.
Sense fesomia,
el teu color verd d'ulls,
em recorda com són de negres
les teves ninetes.
Sense tu,
et confons en mil ulls
que m'empresonen
l'obscuritat dels meus ulls grocs
color d'herba.
Sense saber com sóc,
no puc refer-te.
Sense saber com ets,
puc recordar-te sempre.
els teus ulls cels color de sol.
Se m'escapa la fesomia que intent copsar
tantes vegades, sense voler.
No m'agrada, marçal,
oblidar els teus ulls
i el teu cap
i el teu cul.
Sense fesomia,
el teu color verd d'ulls,
em recorda com són de negres
les teves ninetes.
Sense tu,
et confons en mil ulls
que m'empresonen
l'obscuritat dels meus ulls grocs
color d'herba.
Sense saber com sóc,
no puc refer-te.
Sense saber com ets,
puc recordar-te sempre.
Alliberat a les
12:41
diumenge 10 d’abril de 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)