dilluns, 7 de maig del 2012

Tu conta, que jo escolto

Avui espero una carta. D'aquestes que fan il·lusió, de les de paper. Avui espero que em contis tot allò que jo no he vist, o perquè no hi he estat, o perquè m'ho he perdut. Conta'm què veies quan jo no hi era, i quina olor feia aquella ciutat que et va veure viure i, algunes vegades, també morir. Espero que em diguis de quin bar t'agradava més el cafè i on t'aturaves a llegir qualsevol d'aquells llibres que compraves o que et regalaven. Conta'm històries (certes o no).

Diga'm si et vares provar aquella jaqueta en un dia de pluja, o si tenies els ulls clucs pel sol. Vull que em contis quines veus mataven la teva fosca i quins alens es mesclaven amb els teus cabells. Espero que em diguis si aquella obra de teatre et va canviar, o la vares canviar tu a ella. Explica'm si el que somiaves t'agradava, o et despertaves amb tremolor i ganes de plorar. Diga'm amb qui et confessaves, i si t'entenia i et conhortava. Conta'm quantes hores vares perdre i si les vares arribar a trobar mai. 

Vull saber-te el desig i si aquest desig va arribar a fer-te pessigolles al ventre, o als dits, o a la punta de les parpelles. Diga'm si vares sentir mai la solitud de prop i te la vares fer tant teva, fins al punt d'avorrir la companyia. Diga'm si m'esperaves, si t'hauria trobat en algun vagó del metro, o en alguna estació de tren. Conta'm quin vespre vares necessitar-me i no ho sabies, quin vespre vares enyorar-me sense haver-me conegut mai. 
Conta'm tot allò que jo no sé, 
amolla-ho tot, 
explica-m'ho,
fes-m'ho viure a mi.