dimecres, 18 de maig del 2011

Blau

Mai no recordo de quin color són
els teus ulls cels color de sol.
Se m'escapa la fesomia que intent copsar
tantes vegades, sense voler.
No m'agrada, marçal,
oblidar els teus ulls
i el teu cap
i el teu cul.

Sense fesomia,
el teu color verd d'ulls,
em recorda com són de negres
les teves ninetes.

Sense tu,
et confons en mil ulls
que m'empresonen
l'obscuritat dels meus ulls grocs
color d'herba.

Sense saber com sóc,
no puc refer-te.
Sense saber com ets,
puc recordar-te sempre.