dimarts, 22 de desembre del 2009

A l'aire

No ho notau? És present a l’aire. A l’aire que respiram i que ens talla els llavis. No ho notau? Ho respiram, ho volem respirar, ens ho fan respirar. L’aire de Nadal, de pietat, de perdó, l’aire d’esperança i de bona nova. Quina llàstima que només passi un pic a l’any…aquest meravellós aire que ens envolta quan sortim de casa, quan anam al mercat, quan simplement passejam pel carrer…És l'aire que tothom inhala fins a l'interior més amagat. Es contagia, es propaga, s'aferra, s'ensenya, es viu. És tan meravellós que no deixa lloc a cap dubte, a cap pregunta, a cap preocupació. És simplement perfecte, tot pau i amor. I somriures, clar, molts de somriures, que no faltin.


Qui t’ha dit que la ironia no pot canviar el món…

dimecres, 16 de desembre del 2009

No hi ha temps que no torn

No sé per què, tal vegada no ho vull saber. No sé per què, ni què m’ha duit a tornar, a recuperar el que vaig deixar aquell 7 de desembre de 2008. Tal vegada perquè com diu la dita “no hi ha temps que no torn”. Ben mirat, he tornat quasi un any (just) després. És inevitable que durant aquest any hagi canviat, hagi evolucionat i hagi errat el camí unes quantes vegades, obligant-me a agafar-ne un de nou. També he errat les paraules. Potser no hagi sabut mantenir aquell tacte que em vaig prometre que les meves paraules no perdrien mai. Tal vegada l’han perdut més d’un cop. Potser sigui aquí per a recuperar-lo, per a recuperar el tacte que he perdut, que se m’ha perdut per indrets que desconec fins i tot jo. Ara però, no és ni el lloc ni el moment per posar-me a contar tot allò que se m’ha escapat sense voler, que he perdut sense adornar-me’n.

I potser també torni per a sentir-me més jo que mai, per a pensar i decidir cada paraula que dic. Tal vegada torni per a reafirmar-me, per a reedificar-me de nou.


Tal vegada, potser...