dijous, 7 de juny de 2018

L'estenem?


Encara no en sé, de cosir. I potser ni tan sols fa falta que n'aprengui. Perquè d'allò que en vaig fer quan te n'anares no se'n pot dir cosir; l'agulla s'espatllava cada vegada que intentava cloure la ferida. De vegades, no és necessari posar-hi remei, el temps teixeix aquesta carn aspra i freda, quasi incomestible, que ens queda quan pensam que no ens queda res. I de vegades, només cal estendre la tristesa al sol i al vent i que la casualitat o el destí en facin la resta.

Mai no serem criades, perquè mai no tendrem senyor.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Roba Estesa és un dels nous grups estrella de casa. Les vam descobrir fa poc, però des de llavors no para de sonar. Si t'ajuden a passar millor els mals tràngols, encara millor.

novesflors ha dit...

M'encanta com ho expliques, amb aquesta sensibilitat teua...