dijous, 3 de maig de 2018

Mallorca

Ja està decidit i, em creguis o no,
la sentència ha costat sang, suor i llàgrimes.
I tanmateix la nostra existència és microscòpica,
un fil de vida dins un teixit més mort que viu.

No culparé el món de la mida de la ferida,
ni n'esperaré condemna o absolució.
El remei serà bo i just en la mesura que
em salvi i em canviï a mi.

Et diré adéu i no esperaré resposta.
Només desitj que no aparegui l'instant
en què revifin les paraules gravades
d'aquell disc que vares comprar
un divendres d'estretors:

T'enyor tant
me fas tanta falta 
i me sap tant de greu...

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Vens a viure per aquí dalt??

El tacte de les paraules ha dit...

Aquesta és la idea...Hi ha bona gent per Girona? ;)