dijous, 23 de febrer del 2012

Sol

Tenc un racó a dalt del món. És petit, però m'aïlla. Veig un banc i una llimonera. M'agradaria escriure olorant les llimones. A Barcelona, tot és blau, blau de cel i blau de mar. És un bon lloc per tornar a començar. M'agradaria saber què s'amaga darrere de cada finestra, davall de cada teulada on nien els coloms. La plaça del Diamant m'agrada. Diuen que hi ha runes a sota. Me n'havia oblidat que m'agrada passejar sola. Les Rambles és un mal lloc per passejar. Mentre em tengui a mi, mai no m'avorriré. He decidit penjar un pòster a la meva habitació, d'un film, potser. Encara no ho tenc clar, però vull que faci olor de blau, o de cel, o de mar.
Els meus companys de pis deuen pensar que sóc, si més no, poc convencional: em passo hores asseguda al balcó de casa, al sol, amb un paper i un bolígraf. Avui fa sol d'estiu, em posaré morena. Ara penso que no tenc crema protectora....d'aquestes que protegeixen,
però no del sol.

dilluns, 20 de febrer del 2012

A mor (t)

                   Dius que l’amor és com un got:
                   es trenca si l’agafes
                   massa fort o massa fluix.
                                       Ronny Someck, Trosset de vidre

No sé què fa aixecar-me de matinada:
una glopada de realitat.
Saps que sempre he preferit
el tall  profund, el got trencat.

Malaventurats aquells
que no han esmicolat mai cap got,
que no l'han estret tan arran de pell
fins a sentir com els nafra.

Jo sempre he preferit arriscar-me i per això
encara en tenc, de vidres a la pell,
de signes de vida.

Malaventurats aquells que intenten substituir el vidre
per plàstic a fi que no es trenqui.
Pobres, ells no saben que ets
insubstituïble.