dimecres, 16 de desembre del 2009

No hi ha temps que no torn

No sé per què, tal vegada no ho vull saber. No sé per què, ni què m’ha duit a tornar, a recuperar el que vaig deixar aquell 7 de desembre de 2008. Tal vegada perquè com diu la dita “no hi ha temps que no torn”. Ben mirat, he tornat quasi un any (just) després. És inevitable que durant aquest any hagi canviat, hagi evolucionat i hagi errat el camí unes quantes vegades, obligant-me a agafar-ne un de nou. També he errat les paraules. Potser no hagi sabut mantenir aquell tacte que em vaig prometre que les meves paraules no perdrien mai. Tal vegada l’han perdut més d’un cop. Potser sigui aquí per a recuperar-lo, per a recuperar el tacte que he perdut, que se m’ha perdut per indrets que desconec fins i tot jo. Ara però, no és ni el lloc ni el moment per posar-me a contar tot allò que se m’ha escapat sense voler, que he perdut sense adornar-me’n.

I potser també torni per a sentir-me més jo que mai, per a pensar i decidir cada paraula que dic. Tal vegada torni per a reafirmar-me, per a reedificar-me de nou.


Tal vegada, potser...