Els finals són tots iguals
capses i cotxades
rodes i pals...
Pals a les rodes i capses de memòries minúscules
empaquetades amb sentiments contraposats.
Cotxades plenes d'ulls que tornen a mirar
amb esperança renovada,
allò que serà ca nostra
una altra vegada.
Perquè, al cap i a la fi,
ca meva és la terra que trepitj,
les ombres que no veig
i els llums que m'enlluernen.
Si tots els llibres són paraules juntes
per atzar,
l'atzar construirà nous finals
i històries descambuixades.
No et preocupis,
la nostra novel·la serà
un d'aquells llibres
de lectura obligatòria.
3 comentaris:
uy uy uy... no te n'aniràs, no? 😥😕😡
😓😕 *
És possible...
Publica un comentari a l'entrada